Formentera
Una illa és un espai de terra unida al món per allò que precisament li’n separa. Formentera és una llavor que hiverna sis mesos i esclata sis mesos, sense gaires estadis intermedis prou apreciables; és cert que aquesta és una caricatura estacional més palpable des del territori estant que des dels ulls del visitant. Assaltar fotogràficament l’illa és una empresa que té poc d’original i tot i així el viatge amb una càmera a les mans presenta encara reptes meravellosos: descobrir el germinar càndid d’una primavera que anuncia un indici de paradís; capturar un silenci molt llarg, molt salabrós i massa acostumat a combatre la constància del vent, o robar textures a una rotunditat calcària totalment desproveïda de verticalitat. I és que Formentera és sobretot horitzó, una càpsula fondejada entre dues precioses immensitats: el mar i el cel. El fotògraf Francesc Fàbregas és un caçador furtiu que hi ha anat i n’ha tornat tantes vegades, que coneix perfectament com moure’s en aquest camp de batalla on les coordenades espaitemps prenen una dimensió potser única. I amb el seu guiatge, Formentera s’esdevé una invitació a veure el món tot perdent de vista el món. Benvinguts a l’aventura.
Joan Mari, periodista
